La Cova de les Calaveres es troba situada sobre el marge dret de la vall del riu Girona, la cavitat és cèlebre per la seva dilatada història sent utilitzada com a refugi per l’home paleolític fa més de 100.000 anys. Des d’aquests remots temps fins als nostres dies, han quedat nombroses mostres de la utilització i pas de l’home per la cova. A moments paleolítics correspon el “ossera” del seu interior amb restes òssies de grans mamífers i els estris de pedra per a la seva descarnat.

Fa 5.000 anys els racons interiors de la galeria van albergar enterraments neolítics dels pobladors de la vall. Amb posterioritat i en època Ibero-Romana la cavitat va ser utilitzada com a santuari on es dipositaven ofrenes, ritus generalment vinculats a la fertilitat i culte a la terra

La Cova de les Calaveres es troba situada sobre el marge dret de la vall del riu Girona, la cavitat és cèlebre per la seva dilatada història sent utilitzada com a refugi per l’home paleolític fa més de 100.000 anys. Des d’aquests remots temps fins als nostres dies, han quedat nombroses mostres de la utilització i pas de l’home per la cova. A moments paleolítics correspon el “ossera” del seu interior amb restes òssies de grans mamífers i els estris de pedra per a la seva descarnat.

Fa 5.000 anys els racons interiors de la galeria van albergar enterraments neolítics dels pobladors de la vall. Amb posterioritat i en època Ibero-Romana la cavitat va ser utilitzada com a santuari on es dipositaven ofrenes, ritus generalment vinculats a la fertilitat i culte a la terra

Al principi de segle XVIII la cova era considerada com “molt gran i sense haver-la trobat terme”, aquest segle va veure la primeres expedicions documentades per esbrinar les seves dimensions. En 1.768 un grup de veïns després explorar-va trobar en el seu interior les restes òssies de 12 persones, presumptament agricultors musulmans d’època medieval que van quedar atrapats i van morir en realitzar treballs de captació d’aigües, el relat ens ha quedat escrit per A.J. Cavanilles (cap a 1.795). Aquesta troballa va donar nom a la cova “Calaveres” i va passar com a llegenda al folklore popular engrandando la llegenda de reis moros, fabulosos tresors i princeses.

“El rei Ahli Moho, va buscar refugi a la cova amb el seu gran tresor i les 150 dones del seu harem, fugint del Cid Campeador, quedant atrapats i perint tots”.

En 1.936 és utilitzada com a magatzem d’explosius durant la Guerra Civil. La cova ha estat molt visitada des de principis de segle per estiuejants i gent del poble en dates assenyalades com Pasqua, en els anys seixanta va quedar urbanitzada i oberta al públic com a cavitat turística.